Les edats fosques

Play

En historiografia existeix un terme per definir aquells períodes del passat dels quals es té poca informació, però el terme s’ha popularitzat per referir-se a èpoques on hi ha hagut retrocessos en la societat, l’art o les ciències. Quan i com es va introduir el terme edat fosca per referir-se a l’edat mitjana? És correcta aquesta concepció?

Les edats fosques són també la matèria prima per moltes conspiranoies cronològiques, i us presentem una nova variant relacionada amb l’evolució tecnològica que es presenta en el Book of civilization.

Ha sonat el disc The chipring crickets de l’any 1957, de Buddy Holly and the Crickets.

Negrers com l’Antonio

Play

Recuperem un tema que ens vam proposar quan van retirar l’estàtua d’Antonio López: quina relació tenien els prohoms catalans amb el tràfic d’esclaus?

Més enllà de ser una activitat execrable des d’un punt de vista ètic, era il·legal? Repassem com va ser el procés que va dur a l’abolició formal de l’esclavitud i com molts comerciants i capitalistes van aprofitar els buits jurídics que es produïen per enriquir-se.

Il·lustrem aquest procés amb alguns exemples que s’expliquen al llibre Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica.

Han sonat cançons del primer disc epònim dels Undertones (1979).

La religió jueva

Play

Després d’haver parlat dels orígens del cristianisme i de l’islam, ens semblava necessari fer el mateix amb la religió en la que s’inspiren totes dues. És realment tant original la idea de rendir culte a un déu únic? Quines idees es cuinaven a l’orient mitja en el moment en que es formulen les doctrines del judaisme? Existeix una continuïtat cultural, ètnica, lingüística o religiosa que ens permeti parlar d’un únic poble jueu que ha perviscut des del temps de l’antic testament fins a l’estat d’Israel? És aquest estat la fi del judaisme tal i com s’havia entès històricament?

Han sonat cançons de Joe Tex del seu disc I’ve Got to Do a Little Better de l’any 1966.

¡Enigma Witiza!

Play

Sembla increïble que un únic artefacte doni per tant. N’hem parlat en un parell de programes anteriors, per il·lustrar el recompte dels anys i algunes receptes DIY conspiranoiques, però hem aconseguit noves informacions al respecte i us les volem explicar.

L’objecte en qüestió és una làpida d’un tal Witiza que es va trobar a l’església dels sants Just i Pastor, i que te la particularitat d’assenyalar la data de tres maneres diferents… que no concorden.

Un aficionat molt devot i patriòtic va autoeditar el 2007 un llibre de més cent pàgines per intentar esclarir el misteri d’aquesta làpida. La veritat és que la solució que planteja per les dates és força insatisfactòria, per no dir patillera, però el més interessant és la seva motivació: demostrar que Witiza és descendent del rei visigot homònim i que aquesta làpida vol reivindicar el passat visigot de Catalunya i que en definitiva som tan espanyols o més que Pelai i la seva nissaga asturiana-lleonesa-castellana. No podem evitar llegir alguns fragments de la seva prosa inflamada i amb uns signes de puntuació bastant deficients.

Per sort, un altre estudiós molt més rigorós ens presenta una altra solució més cabal que a més ens serveix per assenyalar una de les deficiències de les teories conspiranoiques: l’ús d’exemples aïllats per corroborar les seves propostes.

Han sonat cançons d’un parell de singles de 1977 i 1978 de Secret Affair.

El seny i la rauxa

Play

En aquests dies en què uns reivindiquen que el seny és defensar un estat repressor i els altres discuteixen sobre si la rauxa afavoreix o perjudica la seva causa, intentem esbrinar d’on surt aquest tòpic que s’utilitza per explicar com és el poble català.

Això ens du a parlar de la construcció de la identitat nacional catalana, a quins interessos contradictoris responia i com es va fer servir la història per justificar diferents visions de com havia de ser la societat contemporània.

De l’imperi mediterrani a la rosa de foc, passant pel bandolerisme o les bullangues del segle XIX, observem com reduir l’existència d’una nació a la seva història simplificada no té cap sentit.

Han sonat cançons del disc d’Etta James Tell Mama, de l’any 1968.

Canvis hodonímics

Play

Què tenen en comú un negrer, un governador militar, un rei absolutista, una batalla d’una guerra colonial al Marroc, dos actors emblemàtics, un poeta i un miquelet?

Arran de la retirada del monument a Antonio López, repassem alguns canvis que s’han produït en els noms dels carrers de Barcelona. Canvis polítics però també algunes xapusses tecnocràtiques ens parlen de substitucions i desplaçaments de personatges que guanyen o perden popularitat amb el temps.

Hem esmentat els episodis anteriors Els noms de l’Eixample i Urbanisme repressiu a Barcelona.

Han sonat cançons del disc de 1971 Roots de Curtis Mayfield.

La de Dios es Cristo

Play

Després de comentar una exposició que hem visitat  i que complementa el programa sobre l’urbanisme repressiu, aprofitem les dates  en que ens trobem, al final del pont de la puríssima, per repassar com el catolicisme va arribar a idees tant extravagants com la virginitat de Maria, la seva concepció miraculosa o la naturalesa mig divina – mig humana del seu fill Jesús. Tot plegat ens du  a pensar si aquestes discussions bizantines van facilitar el naixement de l’Islam, que retorna a l’estricte monoteisme.

Coincidint amb el 50 aniversari de la seva mort, hem sentit Otis Redding In person at the Whisky a Go Go, un enregistrament en directe de l’any 1966.

Dimonis estrangers a la ruta de la seda

Play

Aquest és el títol del llibre de Peter Hopkirk on hem après el que expliquem en aquest episodi, que ens du a l’extrem occidental de l’actual Xina, a un dels deserts més inhòspits del món, envoltat per muntanyes de més de 7000 metres i que s’anomena el Taklamakan. Tot i el seu aïllament, era el punt que connectava l’extrem orient amb el camí que duia fins al mediterrani, i per tant hi passaven caravanes, comerciants i viatgers, així com les seves idees i creences. Segles després de l’auge d’aquesta ruta, les potències colonials van protagonitzar una carrera per saquejar els seus tresors amagats, per dur-los a museus europeus on ara no són visitables per al públic.

També rebem una trucada que ens recomana el llibre 1421, el año en que China descubrió en mundo, de Gavin Menzies.

Han sonat els Redskins i els seu disc Neither Washington… nor Moscow, de l’any 1986.

Radio Libertaire i la Fédération Anarchiste

Play

Ens visita Daniel Pinós de Radio Libertaire de París. Ens explica els orígens d’aquesta emissora lliure, l’any 1981, i la seva relació amb la Fédération Anarchiste. Comparem la situació de els ràdios libres i del món llibertari a les dues bandes del Pirineu i la vinculació històrica que hi ha a través de l’exili de fa 80 anys.

També ens truca en Roger Peláez des de La Rampa, però no aconseguim que ens llenci cap teoria conspiranòica sobre com s’interpretaran les seves cròniques neo-xammarianes sobre el procés.

Tot i que no ho expliquem, sona el disc Alta Fidelidad de Los Flechazos, de l’any 1994.

Miscelània conspiranoica

Play

Per Com que sembla que les conspiranoies històriques agraden força, dediquem el programa a diversos aspectes relacionats amb la teoria de la nova cronologia i la hipòtesi del temps fantasma i explorem una de les claus de l’èxit d’aquests fenòmens: que t’ho pots endur a casa. A partir de diverses inscripcions especulem sobre el que podrien amagar els número romans:

Per acabar resolvent l’enigma d’una forma ben mundana.

Finalment, ens endinsem una mica en el segle XIV, on els conspiranoics hi troben molts filons i nosaltres hi trobem els fonaments del capitalisme i el patriarcat modern.

Ha sonat In the city dels Jam, de l’any 1977.