Una història de l’urbanisme repressiu a Barcelona

Play

La forma d’alguns carrers de la nostra ciutat responen a la necessitat de controlar la seva població. Fem un recorregut des de la Barcelona medieval fins als nostres dies per assenyalar aquelles vies públiques que van ser obertes principalment per facilitar la tasques de les forces repressives. La il·lustració, l’absolutisme, el progressisme, la república, la dictadura i els ajuntaments democràtics han coincidit en la necessitat de combatre una trama caòtica de carrers.

També podeu llegir la història en aquest post.

 

 

 

Ha sonat el disc Joe Cocker! de l’any 1969.

Uns indepes de fa cent anys

Play

Com sempre, del tema que dona títol a l’episodi en parlarem els últims cinc minuts, i és que cal explicar moltes coses per arribar-hi. Ens remuntem cent anys enrere per situar-nos a Barcelona durant la Primera Guerra Mundial. Tot i la neutralitat espanyola, l’opinió pública es divideix entre aliadòfils i germanòfils, i la revista Iberia és el gran altaveu dels primers. Allà hi publica les seves caricatures Feliu Elias, Apa, i la seva obra ens servirà per explicar com es vivia el conflicte des d’aquí.

Tots els materials formen part de l’exposició Apa i la Gran Guerra i a la seva web podeu trobar-ne més informació.

Han sonat cançons del disc Tot funciona igual del grup FP.

A continuació podeu seguir les caricatures que comentem durant el programa:

Diguem-li fonamentalisme

Play

Us presentem un programa que podríem haver fet just després de l’atemptat de la rambla, i on redundem sobre una idea que ja havíem exposat anteriorment: l’islam no és una religió tant diferent del cristianisme. En concret ens fixem en el orígens del terme fonamentalisme, que va néixer als EEUU per referir-se als protestants més conservadors. També intentem explicar que aquests fenòmens no són en absolut duts d’altres èpoques, sinó un fenomen fruit de la modernitat.

Ha sonat el disc Don’t give up on me de Solomon Burke.

La teoria de la nova cronologia

Play

El matemàtic rus Anatoly Fomenko, i molts seguidors seus, especialment al seu país, afirmen que la història de la civilització no té més de mil anys i que totes les històries anteriors són reflexos dels mateixos fets explicats de maneres diferents. Com arriba a aquesta conclusió? Com pot ser que esdevingui tant popular? Un cop més, tractem la conspiranoia històrica com un subgènere de les ucronies, un tipus de relat tan fictici com interessant.

Una de corsaris

Play

Pirates, bucaners, filibusters, corsaris… quina diferència hi ha? Veiem on s’origina cada terme i observem com la diferència entre pirates i corsaris és bàsicament de tipus legal i molts pirates mítics van passar d’un estatus a l’altre en funció de les circumstàncies. Més enllà de l’època daurada al Carib, us presentem corsaris d’altres temps i latituds.

Ha sonat el disc The spirit of the 67! de Paul revere and the Raiders.

L’expulsió del morsicos

Play

Qui eren els centenars de milers de persones que van ser expulsats dels regnes hispànics a partir de 1608? Eren àrabs? Eren moros? Quin tipus d’Islam practicaven? Amb l’explicació d’aquest tema tanquem el cicle dedicat a la història de l’Islam a la península ibèrica, i qüestionem un cop més la idea encara vigent del distanciament entre l’Islam i el cristianisme, fins i tot en uns temps tant tardans com el segle XVII.

Han sonat cançons del disc Back to the world de Curtis Mayfield.

El Colom català

Play

Des dels inicis del segle XX diferents autors han defensat que Cristòfor Colom era català, però no ha estat fins les darreres dècades que aquesta teoria s’ha popularitzat. Realment és tan important d’on era Colom? Per què a tanta gent li agrada creure que és així? Expliquem com aquest detall sobre la biografia del descobridor ha servit per desenvolupar tota una mena d’escola alternativa que defensa la catalanitat de diferents personatges històrics, i de pas aprofitem per establir quins trets defineixen el que coneixem com a conspiranoia històrica.

Han sonat cançons de l’àlbum Romaní, semen i sang de Els Surfing Sirles.

Fe d’errates: la busca i la biga no tenen res a veure amb les agulles del rellotge. Què idees, oi?

Tolkien i la historiografia èlfico-hobítica

Play

Us presentem un estrany experiment per reflexionar sobre com s’ha construït el relat que coneixem com a història. Ens prendrem les novel·les i escrits de J.R.R Tolkien com si realment haguessin estat trobats i es consideressin reals. Quin procés hauríem de seguir per destriar allò històric dels elements mitològics? Quines realitats podríem interpretar a partir dels contes èpics? Quina ideologia tenien els autors d’aquesta saga? És aquest procés gaire diferent del que hem fet amb la bíblia o els poemes homèrics?

Ha sonat el disc Recipe for hate dels Bad Religion.

Les eres o recompte dels anys

Play

L’any consular, les olimpíades, l’era selèucida, l’any ad urbe conditia, les indiccions o la era diocleciana eren diferents sistemes per recomptar els anys en la època clàssica. Passarien molts anys fins que els historiadors es referissin al temps prenent com a referència el naixement de crist i  els primers en compilar les diferents tradicions històriques per sincronitzar-les no van recórrer al Anno Domini sinó que van decidir comptar a partir de la creació del món, tal i com s’explica, literalment, a la Bíblia. Aquestes primeres compilacions, més inspirades en calcular la data de la fi del món, són encara la base per datar allò que coneixem de l’antiguitat.

Ha sonat el disc Love Bites de The Buzzcocks.

Els border reivers i la seva herència cultural als estats units

Play

Parlem de la història dels Estats Units i l’origen dels primers pobladors britànics que hi van arribar. Ens basem en l’obra Albion’s seeds i les quatre vies que van contribuir a forjar la cultura d’aquest nou país, i especialment en la que va dur de les fronteres entre Anglaterra i Escòcia al territoris més inhòspits del nou món, passant per Irlanda. Així veurem com van néixer l’expressió redneck, la música country i l’amor per les armes.

Han sonat cançons del disc There are but four small faces, dels Small faces.