La teoria de la nova cronologia

Play

El matemàtic rus Anatoly Fomenko, i molts seguidors seus, especialment al seu país, afirmen que la història de la civilització no té més de mil anys i que totes les històries anteriors són reflexos dels mateixos fets explicats de maneres diferents. Com arriba a aquesta conclusió? Com pot ser que esdevingui tant popular? Un cop més, tractem la conspiranoia històrica com un subgènere de les ucronies, un tipus de relat tan fictici com interessant.

Una de corsaris

Play

Pirates, bucaners, filibusters, corsaris… quina diferència hi ha? Veiem on s’origina cada terme i observem com la diferència entre pirates i corsaris és bàsicament de tipus legal i molts pirates mítics van passar d’un estatus a l’altre en funció de les circumstàncies. Més enllà de l’època daurada al Carib, us presentem corsaris d’altres temps i latituds.

Ha sonat el disc The spirit of the 67! de Paul revere and the Raiders.

L’expulsió del morsicos

Play

Qui eren els centenars de milers de persones que van ser expulsats dels regnes hispànics a partir de 1608? Eren àrabs? Eren moros? Quin tipus d’Islam practicaven? Amb l’explicació d’aquest tema tanquem el cicle dedicat a la història de l’Islam a la península ibèrica, i qüestionem un cop més la idea encara vigent del distanciament entre l’Islam i el cristianisme, fins i tot en uns temps tant tardans com el segle XVII.

Han sonat cançons del disc Back to the world de Curtis Mayfield.

El Colom català

Play

Des dels inicis del segle XX diferents autors han defensat que Cristòfor Colom era català, però no ha estat fins les darreres dècades que aquesta teoria s’ha popularitzat. Realment és tan important d’on era Colom? Per què a tanta gent li agrada creure que és així? Expliquem com aquest detall sobre la biografia del descobridor ha servit per desenvolupar tota una mena d’escola alternativa que defensa la catalanitat de diferents personatges històrics, i de pas aprofitem per establir quins trets defineixen el que coneixem com a conspiranoia històrica.

Han sonat cançons de l’àlbum Romaní, semen i sang de Els Surfing Sirles.

Fe d’errates: la busca i la biga no tenen res a veure amb les agulles del rellotge. Què idees, oi?

Tolkien i la historiografia èlfico-hobítica

Play

Us presentem un estrany experiment per reflexionar sobre com s’ha construït el relat que coneixem com a història. Ens prendrem les novel·les i escrits de J.R.R Tolkien com si realment haguessin estat trobats i es consideressin reals. Quin procés hauríem de seguir per destriar allò històric dels elements mitològics? Quines realitats podríem interpretar a partir dels contes èpics? Quina ideologia tenien els autors d’aquesta saga? És aquest procés gaire diferent del que hem fet amb la bíblia o els poemes homèrics?

Ha sonat el disc Recipe for hate dels Bad Religion.

Les eres o recompte dels anys

Play

L’any consular, les olimpíades, l’era selèucida, l’any ad urbe conditia, les indiccions o la era diocleciana eren diferents sistemes per recomptar els anys en la època clàssica. Passarien molts anys fins que els historiadors es referissin al temps prenent com a referència el naixement de crist i  els primers en compilar les diferents tradicions històriques per sincronitzar-les no van recórrer al Anno Domini sinó que van decidir comptar a partir de la creació del món, tal i com s’explica, literalment, a la Bíblia. Aquestes primeres compilacions, més inspirades en calcular la data de la fi del món, són encara la base per datar allò que coneixem de l’antiguitat.

Ha sonat el disc Love Bites de The Buzzcocks.

Els border reivers i la seva herència cultural als estats units

Play

Parlem de la història dels Estats Units i l’origen dels primers pobladors britànics que hi van arribar. Ens basem en l’obra Albion’s seeds i les quatre vies que van contribuir a forjar la cultura d’aquest nou país, i especialment en la que va dur de les fronteres entre Anglaterra i Escòcia al territoris més inhòspits del nou món, passant per Irlanda. Així veurem com van néixer l’expressió redneck, la música country i l’amor per les armes.

Han sonat cançons del disc There are but four small faces, dels Small faces.

El àrabs mai no van conquerir Hispània

Play

Amb un títol així de cridaner us presentem la continuació del programa anterior, on us explicàvem com podria haver nascut l’Islam, més enllà dels contes fantàstics. En aquesta ocasió ens traslladem a la península Ibèrica per desmentir una presumpta invasió que hauria començat l’any 711. Què passava a Hispània el dia abans d’aquesta data? Quin procés estava tenint lloc i com es va acabar explicant, segles més tard? Quines conseqüències té, en l’actualitat, aquesta manera d’explicar l’expansió de l’Islam?

Si us interessa el tema, us recomanem molt la lectura de “Historia general de Al Ándalus“, on Emilio González Ferrín desenvolupa i documenta molt millor el que us hem explicat.

Han sonat Els surfing Sirles, Madness i The Radiants.

D’on va sortir l’Islam?

Play

Reprenem un fil que vam deixar obert en un programa anterior per preguntar-nos d’on va sortir la tercera religió del llibre: l’Islam. Dubtem de la història oficial, la que ens explica que una revelació miraculosa empeny uns guerrers a cavall a conquerir gran part del món conegut. D’on surten les idees recollides a l’Alcorà? Què passava en aquella època al pròxim orient? Com arriben aquestes idees a llocs tant llunyans?

Han sonat: The Move, The Undertones, Jackie Wilson.

Les caceres de bruixes

Play

Recorrem a dues obres diferents: El Caliban y la bruja y Las brujas en la historia de España per intentar entendre quines condicions culturals i materials van provocar la persecució i condemna de dones acusades de bruixeria. No ens centrarem en què feien aquestes dones, sinó en els motius pels quals les autoritats civils i religioses les perseguien, esdevenint un dels fenòmens claus per a la transició entre el feudalisme i el capitalisme.

Han sonat:

Nina Simone, Fela Kuti, The Sonics, Chocadelia internacional.