La de Dios es Cristo

Play

Després de comentar una exposició que hem visitat  i que complementa el programa sobre l’urbanisme repressiu, aprofitem les dates  en que ens trobem, al final del pont de la puríssima, per repassar com el catolicisme va arribar a idees tant extravagants com la virginitat de Maria, la seva concepció miraculosa o la naturalesa mig divina – mig humana del seu fill Jesús. Tot plegat ens du  a pensar si aquestes discussions bizantines van facilitar el naixement de l’Islam, que retorna a l’estricte monoteisme.

Coincidint amb el 50 aniversari de la seva mort, hem sentit Otis Redding In person at the Whisky a Go Go, un enregistrament en directe de l’any 1966.

Dimonis estrangers a la ruta de la seda

Play

Aquest és el títol del llibre de Peter Hopkirk on hem après el que expliquem en aquest episodi, que ens du a l’extrem occidental de l’actual Xina, a un dels deserts més inhòspits del món, envoltat per muntanyes de més de 7000 metres i que s’anomena el Taklamakan. Tot i el seu aïllament, era el punt que connectava l’extrem orient amb el camí que duia fins al mediterrani, i per tant hi passaven caravanes, comerciants i viatgers, així com les seves idees i creences. Segles després de l’auge d’aquesta ruta, les potències colonials van protagonitzar una carrera per saquejar els seus tresors amagats, per dur-los a museus europeus on ara no són visitables per al públic.

També rebem una trucada que ens recomana el llibre 1421, el año en que China descubrió en mundo, de Gavin Menzies.

Han sonat els Redskins i els seu disc Neither Washington… nor Moscow, de l’any 1986.

Radio Libertaire i la Fédération Anarchiste

Play

Ens visita Daniel Pinós de Radio Libertaire de París. Ens explica els orígens d’aquesta emissora lliure, l’any 1981, i la seva relació amb la Fédération Anarchiste. Comparem la situació de els ràdios libres i del món llibertari a les dues bandes del Pirineu i la vinculació històrica que hi ha a través de l’exili de fa 80 anys.

També ens truca en Roger Peláez des de La Rampa, però no aconseguim que ens llenci cap teoria conspiranòica sobre com s’interpretaran les seves cròniques neo-xammarianes sobre el procés.

Tot i que no ho expliquem, sona el disc Alta Fidelidad de Los Flechazos, de l’any 1994.

Miscelània conspiranoica

Play

Per Com que sembla que les conspiranoies històriques agraden força, dediquem el programa a diversos aspectes relacionats amb la teoria de la nova cronologia i la hipòtesi del temps fantasma i explorem una de les claus de l’èxit d’aquests fenòmens: que t’ho pots endur a casa. A partir de diverses inscripcions especulem sobre el que podrien amagar els número romans:

Per acabar resolvent l’enigma d’una forma ben mundana.

Finalment, ens endinsem una mica en el segle XIV, on els conspiranoics hi troben molts filons i nosaltres hi trobem els fonaments del capitalisme i el patriarcat modern.

Ha sonat In the city dels Jam, de l’any 1977.

El pla de Barcelona sense Barcelona

Play

Com seria l’espai on es troba Barcelona si no hi hagués carrers i edificis? Com ha modificat el territori l’existència de la ciutat? Parlem de turons, rieres i camins que encara deixen el seu rastre en la trama urbana. Si us interessa el tema, us recomanem molt el blog pladebarcelona.cat.

Ha sonat el disc de 1964 Begin Here de The Zombies.

Aquest programa porta mapilles:

Els 297 anys fantasma

Play

Durant els anys 90, a Alemanya, es va popularitzar una teoria que sostenia que una part de l’alta edat mitjana era un invent. Què els va dur a pensar això? per què exactament 297? Com va ser possible una operació d’engany d’aquest abast?

Aquest és un nou episodi dedicat a les conspiranoies històriques, com la teoria de la nova cronologia, però també parlem d’altres temes relacionats amb els calendaris i el recompte dels anys.

Han sonat cançons del disc Odissey & Oracle de The Zombies.

Una història de l’urbanisme repressiu a Barcelona

Play

La forma d’alguns carrers de la nostra ciutat responen a la necessitat de controlar la seva població. Fem un recorregut des de la Barcelona medieval fins als nostres dies per assenyalar aquelles vies públiques que van ser obertes principalment per facilitar la tasques de les forces repressives. La il·lustració, l’absolutisme, el progressisme, la república, la dictadura i els ajuntaments democràtics han coincidit en la necessitat de combatre una trama caòtica de carrers.

També podeu llegir la història en aquest post.

 

 

 

Ha sonat el disc Joe Cocker! de l’any 1969.

Uns indepes de fa cent anys

Play

Com sempre, del tema que dona títol a l’episodi en parlarem els últims cinc minuts, i és que cal explicar moltes coses per arribar-hi. Ens remuntem cent anys enrere per situar-nos a Barcelona durant la Primera Guerra Mundial. Tot i la neutralitat espanyola, l’opinió pública es divideix entre aliadòfils i germanòfils, i la revista Iberia és el gran altaveu dels primers. Allà hi publica les seves caricatures Feliu Elias, Apa, i la seva obra ens servirà per explicar com es vivia el conflicte des d’aquí.

Tots els materials formen part de l’exposició Apa i la Gran Guerra i a la seva web podeu trobar-ne més informació.

Han sonat cançons del disc Tot funciona igual del grup FP.

A continuació podeu seguir les caricatures que comentem durant el programa:

Diguem-li fonamentalisme

Play

Us presentem un programa que podríem haver fet just després de l’atemptat de la rambla, i on redundem sobre una idea que ja havíem exposat anteriorment: l’islam no és una religió tant diferent del cristianisme. En concret ens fixem en el orígens del terme fonamentalisme, que va néixer als EEUU per referir-se als protestants més conservadors. També intentem explicar que aquests fenòmens no són en absolut duts d’altres èpoques, sinó un fenomen fruit de la modernitat.

Ha sonat el disc Don’t give up on me de Solomon Burke.

La teoria de la nova cronologia

Play

El matemàtic rus Anatoly Fomenko, i molts seguidors seus, especialment al seu país, afirmen que la història de la civilització no té més de mil anys i que totes les històries anteriors són reflexos dels mateixos fets explicats de maneres diferents. Com arriba a aquesta conclusió? Com pot ser que esdevingui tant popular? Un cop més, tractem la conspiranoia històrica com un subgènere de les ucronies, un tipus de relat tan fictici com interessant.

Han sonat cançons del disc A quick one dels Who, de l’any 1966.