Hipercombo conspiranoide

Play

Què passaria si combinem la Nova Història catalana amb la Nova Cronologia rusa? Això és el que està fent l’arquitecte i geògraf Andreu Marfull al seu blog, qui, a més de contribuir amb traduccions al català i nous gràfics sobre les teories de Fomenko i companyia, ha explorat nous territoris duent les conclusions de la revisió cronològica a l’entorn català. D’aquesta manera ha posat en relació la falsificació del passat que denuncia la Nova Història amb la falsificació més massiva i global que assenyala la Nova Cronologia. No ens ho creiem gaire, però ens ho passem pipa.

Han sonat algunes cançons dels Kamembert.

¡Enigma Witiza!

Play

Sembla increïble que un únic artefacte doni per tant. N’hem parlat en un parell de programes anteriors, per il·lustrar el recompte dels anys i algunes receptes DIY conspiranoiques, però hem aconseguit noves informacions al respecte i us les volem explicar.

L’objecte en qüestió és una làpida d’un tal Witiza que es va trobar a l’església dels sants Just i Pastor, i que te la particularitat d’assenyalar la data de tres maneres diferents… que no concorden.

Un aficionat molt devot i patriòtic va autoeditar el 2007 un llibre de més cent pàgines per intentar esclarir el misteri d’aquesta làpida. La veritat és que la solució que planteja per les dates és força insatisfactòria, per no dir patillera, però el més interessant és la seva motivació: demostrar que Witiza és descendent del rei visigot homònim i que aquesta làpida vol reivindicar el passat visigot de Catalunya i que en definitiva som tan espanyols o més que Pelai i la seva nissaga asturiana-lleonesa-castellana. No podem evitar llegir alguns fragments de la seva prosa inflamada i amb uns signes de puntuació bastant deficients.

Per sort, un altre estudiós molt més rigorós ens presenta una altra solució més cabal que a més ens serveix per assenyalar una de les deficiències de les teories conspiranoiques: l’ús d’exemples aïllats per corroborar les seves propostes.

Han sonat cançons d’un parell de singles de 1977 i 1978 de Secret Affair.

Miscelània conspiranoica

Play

Per Com que sembla que les conspiranoies històriques agraden força, dediquem el programa a diversos aspectes relacionats amb la teoria de la nova cronologia i la hipòtesi del temps fantasma i explorem una de les claus de l’èxit d’aquests fenòmens: que t’ho pots endur a casa. A partir de diverses inscripcions especulem sobre el que podrien amagar els número romans:

Per acabar resolvent l’enigma d’una forma ben mundana.

Finalment, ens endinsem una mica en el segle XIV, on els conspiranoics hi troben molts filons i nosaltres hi trobem els fonaments del capitalisme i el patriarcat modern.

Ha sonat In the city dels Jam, de l’any 1977.

Els 297 anys fantasma

Play

Durant els anys 90, a Alemanya, es va popularitzar una teoria que sostenia que una part de l’alta edat mitjana era un invent. Què els va dur a pensar això? per què exactament 297? Com va ser possible una operació d’engany d’aquest abast?

Aquest és un nou episodi dedicat a les conspiranoies històriques, com la teoria de la nova cronologia, però també parlem d’altres temes relacionats amb els calendaris i el recompte dels anys.

Han sonat cançons del disc Odissey & Oracle de The Zombies.

La teoria de la nova cronologia

Play

El matemàtic rus Anatoly Fomenko, i molts seguidors seus, especialment al seu país, afirmen que la història de la civilització no té més de mil anys i que totes les històries anteriors són reflexos dels mateixos fets explicats de maneres diferents. Com arriba a aquesta conclusió? Com pot ser que esdevingui tant popular? Un cop més, tractem la conspiranoia històrica com un subgènere de les ucronies, un tipus de relat tan fictici com interessant.

Han sonat cançons del disc A quick one dels Who, de l’any 1966.

Les eres o recompte dels anys

Play

L’any consular, les olimpíades, l’era selèucida, l’any ad urbe conditia, les indiccions o la era diocleciana eren diferents sistemes per recomptar els anys en la època clàssica. Passarien molts anys fins que els historiadors es referissin al temps prenent com a referència el naixement de crist i  els primers en compilar les diferents tradicions històriques per sincronitzar-les no van recórrer al Anno Domini sinó que van decidir comptar a partir de la creació del món, tal i com s’explica, literalment, a la Bíblia. Aquestes primeres compilacions, més inspirades en calcular la data de la fi del món, són encara la base per datar allò que coneixem de l’antiguitat.

Ha sonat el disc Love Bites de The Buzzcocks.

Dies, mesos i anys: El calendari

Play

Fem un repàs per les mesures del temps, des dels segons fins als anys, passant pels minuts, les hores, els dies, les setmanes i els mesos, per acabar descobrint que tot plegat és un trencaclosques ben complicat. Al llarg de la història s’ha intentat trobar el calendari ideal, potser per arribar a la conclusió que no té massa sentit intentar avenir els astres a la nostra mania per endreçar tot amb regularitat. Amb tot plegat: són molt fiables les datacions d’èpoques pretèrites?

Han sonat:

Espectres, Secret Affair, The Bite, Joe Cocker, The Sonics, The Easybeats