Un programa de Contrabanda FM
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Després del programa anterior, entusiasmats per noves troballes conspiranoiques, toquem de peus a terra per intentar comprendre algunes tècniques, suposadament objectives i independents, per datar esdeveniments i troballes antigues. Són fiables? Quines crítiques reben per part de qui defensa revisar la cronologia?
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Què passaria si combinem la Nova Història catalana amb la Nova Cronologia rusa? Això és el que està fent l’arquitecte i geògraf Andreu Marfull al seu blog, qui, a més de contribuir amb traduccions al català i nous gràfics sobre les teories de Fomenko i companyia, ha explorat nous territoris duent les conclusions de la revisió cronològica a l’entorn català. D’aquesta manera ha posat en relació la falsificació del passat que denuncia la Nova Història amb la falsificació més massiva i global que assenyala la Nova Cronologia. No ens ho creiem gaire, però ens ho passem pipa.
Han sonat algunes cançons dels Kamembert.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Els disturbis, les insurreccions i les revoltes són un paisatge habitual de la Barcelona del segle XIX. Però més enllà de les seves causes i motivacions, com es desenvolupava un d’aquests episodis pels carrers de la ciutat? Ens hi apropem de la mà de Francesc Curet i la seva obra La jamància (1842-1843) de qui també en destaquem un petit pròleg on afegeix el seu punt de vista al debat sobre el seny i la rauxa.
Ha sonat el disc Crying Laughing Loving Lying de Labi Siffre (1972)
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
En historiografia existeix un terme per definir aquells períodes del passat dels quals es té poca informació, però el terme s’ha popularitzat per referir-se a èpoques on hi ha hagut retrocessos en la societat, l’art o les ciències. Quan i com es va introduir el terme edat fosca per referir-se a l’edat mitjana? És correcta aquesta concepció?
Les edats fosques són també la matèria prima per moltes conspiranoies cronològiques, i us presentem una nova variant relacionada amb l’evolució tecnològica que es presenta en el Book of civilization.
Ha sonat el disc The chipring crickets de l’any 1957, de Buddy Holly and the Crickets.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Recuperem un tema que ens vam proposar quan van retirar l’estàtua d’Antonio López: quina relació tenien els prohoms catalans amb el tràfic d’esclaus?
Més enllà de ser una activitat execrable des d’un punt de vista ètic, era il·legal? Repassem com va ser el procés que va dur a l’abolició formal de l’esclavitud i com molts comerciants i capitalistes van aprofitar els buits jurídics que es produïen per enriquir-se.
Il·lustrem aquest procés amb alguns exemples que s’expliquen al llibre Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica.
Han sonat cançons del primer disc epònim dels Undertones (1979).
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Després d’haver parlat dels orígens del cristianisme i de l’islam, ens semblava necessari fer el mateix amb la religió en la que s’inspiren totes dues. És realment tant original la idea de rendir culte a un déu únic? Quines idees es cuinaven a l’orient mitja en el moment en que es formulen les doctrines del judaisme? Existeix una continuïtat cultural, ètnica, lingüística o religiosa que ens permeti parlar d’un únic poble jueu que ha perviscut des del temps de l’antic testament fins a l’estat d’Israel? És aquest estat la fi del judaisme tal i com s’havia entès històricament?
Han sonat cançons de Joe Tex del seu disc I’ve Got to Do a Little Better de l’any 1966.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Sembla increïble que un únic artefacte doni per tant. N’hem parlat en un parell de programes anteriors, per il·lustrar el recompte dels anys i algunes receptes DIY conspiranoiques, però hem aconseguit noves informacions al respecte i us les volem explicar.
L’objecte en qüestió és una làpida d’un tal Witiza que es va trobar a l’església dels sants Just i Pastor, i que te la particularitat d’assenyalar la data de tres maneres diferents… que no concorden.
Un aficionat molt devot i patriòtic va autoeditar el 2007 un llibre de més cent pàgines per intentar esclarir el misteri d’aquesta làpida. La veritat és que la solució que planteja per les dates és força insatisfactòria, per no dir patillera, però el més interessant és la seva motivació: demostrar que Witiza és descendent del rei visigot homònim i que aquesta làpida vol reivindicar el passat visigot de Catalunya i que en definitiva som tan espanyols o més que Pelai i la seva nissaga asturiana-lleonesa-castellana. No podem evitar llegir alguns fragments de la seva prosa inflamada i amb uns signes de puntuació bastant deficients.
Per sort, un altre estudiós molt més rigorós ens presenta una altra solució més cabal que a més ens serveix per assenyalar una de les deficiències de les teories conspiranoiques: l’ús d’exemples aïllats per corroborar les seves propostes.
Han sonat cançons d’un parell de singles de 1977 i 1978 de Secret Affair.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
En aquests dies en què uns reivindiquen que el seny és defensar un estat repressor i els altres discuteixen sobre si la rauxa afavoreix o perjudica la seva causa, intentem esbrinar d’on surt aquest tòpic que s’utilitza per explicar com és el poble català.
Això ens du a parlar de la construcció de la identitat nacional catalana, a quins interessos contradictoris responia i com es va fer servir la història per justificar diferents visions de com havia de ser la societat contemporània.
De l’imperi mediterrani a la rosa de foc, passant pel bandolerisme o les bullangues del segle XIX, observem com reduir l’existència d’una nació a la seva història simplificada no té cap sentit.
Han sonat cançons del disc d’Etta James Tell Mama, de l’any 1968.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Què tenen en comú un negrer, un governador militar, un rei absolutista, una batalla d’una guerra colonial al Marroc, dos actors emblemàtics, un poeta i un miquelet?
Arran de la retirada del monument a Antonio López, repassem alguns canvis que s’han produït en els noms dels carrers de Barcelona. Canvis polítics però també algunes xapusses tecnocràtiques ens parlen de substitucions i desplaçaments de personatges que guanyen o perden popularitat amb el temps.
Hem esmentat els episodis anteriors Els noms de l’Eixample i Urbanisme repressiu a Barcelona.
Han sonat cançons del disc de 1971 Roots de Curtis Mayfield.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Després de comentar una exposició que hem visitat i que complementa el programa sobre l’urbanisme repressiu, aprofitem les dates en que ens trobem, al final del pont de la puríssima, per repassar com el catolicisme va arribar a idees tant extravagants com la virginitat de Maria, la seva concepció miraculosa o la naturalesa mig divina – mig humana del seu fill Jesús. Tot plegat ens du a pensar si aquestes discussions bizantines van facilitar el naixement de l’Islam, que retorna a l’estricte monoteisme.
Coincidint amb el 50 aniversari de la seva mort, hem sentit Otis Redding In person at the Whisky a Go Go, un enregistrament en directe de l’any 1966.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Aquest és el títol del llibre de Peter Hopkirk on hem après el que expliquem en aquest episodi, que ens du a l’extrem occidental de l’actual Xina, a un dels deserts més inhòspits del món, envoltat per muntanyes de més de 7000 metres i que s’anomena el Taklamakan. Tot i el seu aïllament, era el punt que connectava l’extrem orient amb el camí que duia fins al mediterrani, i per tant hi passaven caravanes, comerciants i viatgers, així com les seves idees i creences. Segles després de l’auge d’aquesta ruta, les potències colonials van protagonitzar una carrera per saquejar els seus tresors amagats, per dur-los a museus europeus on ara no són visitables per al públic.
També rebem una trucada que ens recomana el llibre 1421, el año en que China descubrió en mundo, de Gavin Menzies.
Han sonat els Redskins i els seu disc Neither Washington… nor Moscow, de l’any 1986.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Ens visita Daniel Pinós de Radio Libertaire de París. Ens explica els orígens d’aquesta emissora lliure, l’any 1981, i la seva relació amb la Fédération Anarchiste. Comparem la situació de els ràdios libres i del món llibertari a les dues bandes del Pirineu i la vinculació històrica que hi ha a través de l’exili de fa 80 anys.
També ens truca en Roger Peláez des de La Rampa, però no aconseguim que ens llenci cap teoria conspiranòica sobre com s’interpretaran les seves cròniques neo-xammarianes sobre el procés.
Tot i que no ho expliquem, sona el disc Alta Fidelidad de Los Flechazos, de l’any 1994.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Per Com que sembla que les conspiranoies històriques agraden força, dediquem el programa a diversos aspectes relacionats amb la teoria de la nova cronologia i la hipòtesi del temps fantasma i explorem una de les claus de l’èxit d’aquests fenòmens: que t’ho pots endur a casa. A partir de diverses inscripcions especulem sobre el que podrien amagar els número romans:
Per acabar resolvent l’enigma d’una forma ben mundana.
Finalment, ens endinsem una mica en el segle XIV, on els conspiranoics hi troben molts filons i nosaltres hi trobem els fonaments del capitalisme i el patriarcat modern.
Ha sonat In the city dels Jam, de l’any 1977.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Com seria l’espai on es troba Barcelona si no hi hagués carrers i edificis? Com ha modificat el territori l’existència de la ciutat? Parlem de turons, rieres i camins que encara deixen el seu rastre en la trama urbana. Si us interessa el tema, us recomanem molt el blog pladebarcelona.cat.
Ha sonat el disc de 1964 Begin Here de The Zombies.
Aquest programa porta mapilles:
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Durant els anys 90, a Alemanya, es va popularitzar una teoria que sostenia que una part de l’alta edat mitjana era un invent. Què els va dur a pensar això? per què exactament 297? Com va ser possible una operació d’engany d’aquest abast?
Aquest és un nou episodi dedicat a les conspiranoies històriques, com la teoria de la nova cronologia, però també parlem d’altres temes relacionats amb els calendaris i el recompte dels anys.
Han sonat cançons del disc Odissey & Oracle de The Zombies.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
La forma d’alguns carrers de la nostra ciutat responen a la necessitat de controlar la seva població. Fem un recorregut des de la Barcelona medieval fins als nostres dies per assenyalar aquelles vies públiques que van ser obertes principalment per facilitar la tasques de les forces repressives. La il·lustració, l’absolutisme, el progressisme, la república, la dictadura i els ajuntaments democràtics han coincidit en la necessitat de combatre una trama caòtica de carrers.
També podeu llegir la història en aquest post.
Ha sonat el disc Joe Cocker! de l’any 1969.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Com sempre, del tema que dona títol a l’episodi en parlarem els últims cinc minuts, i és que cal explicar moltes coses per arribar-hi. Ens remuntem cent anys enrere per situar-nos a Barcelona durant la Primera Guerra Mundial. Tot i la neutralitat espanyola, l’opinió pública es divideix entre aliadòfils i germanòfils, i la revista Iberia és el gran altaveu dels primers. Allà hi publica les seves caricatures Feliu Elias, Apa, i la seva obra ens servirà per explicar com es vivia el conflicte des d’aquí.
Tots els materials formen part de l’exposició Apa i la Gran Guerra i a la seva web podeu trobar-ne més informació.
Han sonat cançons del disc Tot funciona igual del grup FP.
A continuació podeu seguir les caricatures que comentem durant el programa:
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Us presentem un programa que podríem haver fet just després de l’atemptat de la rambla, i on redundem sobre una idea que ja havíem exposat anteriorment: l’islam no és una religió tant diferent del cristianisme. En concret ens fixem en el orígens del terme fonamentalisme, que va néixer als EEUU per referir-se als protestants més conservadors. També intentem explicar que aquests fenòmens no són en absolut duts d’altres èpoques, sinó un fenomen fruit de la modernitat.
Ha sonat el disc Don’t give up on me de Solomon Burke.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
El matemàtic rus Anatoly Fomenko, i molts seguidors seus, especialment al seu país, afirmen que la història de la civilització no té més de mil anys i que totes les històries anteriors són reflexos dels mateixos fets explicats de maneres diferents. Com arriba a aquesta conclusió? Com pot ser que esdevingui tant popular? Un cop més, tractem la conspiranoia històrica com un subgènere de les ucronies, un tipus de relat tan fictici com interessant.
Han sonat cançons del disc A quick one dels Who, de l’any 1966.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Pirates, bucaners, filibusters, corsaris… quina diferència hi ha? Veiem on s’origina cada terme i observem com la diferència entre pirates i corsaris és bàsicament de tipus legal i molts pirates mítics van passar d’un estatus a l’altre en funció de les circumstàncies. Més enllà de l’època daurada al Carib, us presentem corsaris d’altres temps i latituds.
Ha sonat el disc The spirit of the 67! de Paul revere and the Raiders.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Qui eren els centenars de milers de persones que van ser expulsats dels regnes hispànics a partir de 1608? Eren àrabs? Eren moros? Quin tipus d’Islam practicaven? Amb l’explicació d’aquest tema tanquem el cicle dedicat a la història de l’Islam a la península ibèrica, i qüestionem un cop més la idea encara vigent del distanciament entre l’Islam i el cristianisme, fins i tot en uns temps tant tardans com el segle XVII.
Han sonat cançons del disc Back to the world de Curtis Mayfield.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Des dels inicis del segle XX diferents autors han defensat que Cristòfor Colom era català, però no ha estat fins les darreres dècades que aquesta teoria s’ha popularitzat. Realment és tan important d’on era Colom? Per què a tanta gent li agrada creure que és així? Expliquem com aquest detall sobre la biografia del descobridor ha servit per desenvolupar tota una mena d’escola alternativa que defensa la catalanitat de diferents personatges històrics, i de pas aprofitem per establir quins trets defineixen el que coneixem com a conspiranoia històrica.
Han sonat cançons de l’àlbum Romaní, semen i sang de Els Surfing Sirles.
Fe d’errates: la busca i la biga no tenen res a veure amb les agulles del rellotge. Què idees, oi?
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Us presentem un estrany experiment per reflexionar sobre com s’ha construït el relat que coneixem com a història. Ens prendrem les novel·les i escrits de J.R.R Tolkien com si realment haguessin estat trobats i es consideressin reals. Quin procés hauríem de seguir per destriar allò històric dels elements mitològics? Quines realitats podríem interpretar a partir dels contes èpics? Quina ideologia tenien els autors d’aquesta saga? És aquest procés gaire diferent del que hem fet amb la bíblia o els poemes homèrics?
Ha sonat el disc Recipe for hate dels Bad Religion.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
L’any consular, les olimpíades, l’era selèucida, l’any ad urbe conditia, les indiccions o la era diocleciana eren diferents sistemes per recomptar els anys en la època clàssica. Passarien molts anys fins que els historiadors es referissin al temps prenent com a referència el naixement de crist i els primers en compilar les diferents tradicions històriques per sincronitzar-les no van recórrer al Anno Domini sinó que van decidir comptar a partir de la creació del món, tal i com s’explica, literalment, a la Bíblia. Aquestes primeres compilacions, més inspirades en calcular la data de la fi del món, són encara la base per datar allò que coneixem de l’antiguitat.
Ha sonat el disc Love Bites de The Buzzcocks.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Parlem de la història dels Estats Units i l’origen dels primers pobladors britànics que hi van arribar. Ens basem en l’obra Albion’s seeds i les quatre vies que van contribuir a forjar la cultura d’aquest nou país, i especialment en la que va dur de les fronteres entre Anglaterra i Escòcia al territoris més inhòspits del nou món, passant per Irlanda. Així veurem com van néixer l’expressió redneck, la música country i l’amor per les armes.
Han sonat cançons del disc There are but four small faces, dels Small faces.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Amb un títol així de cridaner us presentem la continuació del programa anterior, on us explicàvem com podria haver nascut l’Islam, més enllà dels contes fantàstics. En aquesta ocasió ens traslladem a la península Ibèrica per desmentir una presumpta invasió que hauria començat l’any 711. Què passava a Hispània el dia abans d’aquesta data? Quin procés estava tenint lloc i com es va acabar explicant, segles més tard? Quines conseqüències té, en l’actualitat, aquesta manera d’explicar l’expansió de l’Islam?
Si us interessa el tema, us recomanem molt la lectura de “Historia general de Al Ándalus“, on Emilio González Ferrín desenvolupa i documenta molt millor el que us hem explicat.
Han sonat Els surfing Sirles, Madness i The Radiants.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Reprenem un fil que vam deixar obert en un programa anterior per preguntar-nos d’on va sortir la tercera religió del llibre: l’Islam. Dubtem de la història oficial, la que ens explica que una revelació miraculosa empeny uns guerrers a cavall a conquerir gran part del món conegut. D’on surten les idees recollides a l’Alcorà? Què passava en aquella època al pròxim orient? Com arriben aquestes idees a llocs tant llunyans?
Han sonat: The Move, The Undertones, Jackie Wilson.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Recorrem a dues obres diferents: El Caliban y la bruja y Las brujas en la historia de España per intentar entendre quines condicions culturals i materials van provocar la persecució i condemna de dones acusades de bruixeria. No ens centrarem en què feien aquestes dones, sinó en els motius pels quals les autoritats civils i religioses les perseguien, esdevenint un dels fenòmens claus per a la transició entre el feudalisme i el capitalisme.
Han sonat:
Nina Simone, Fela Kuti, The Sonics, Chocadelia internacional.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Dediquem el dia de Sant Jordi a parlar del llibre més llegit… de tots els temps. Fem un repàs sobre com es van escollir els llibres que formen part d’aquest recull de contes fantàstics anomenat la bíblia, com era la societat on va sorgir i quines influències literàries i religioses va rebre.
També aprofitem per parlar de les campanyes Colze a colze i No callarem.
Han sonat:
Solomon Burke, The Zombies, Hedwig and the Angry Inch, Paul Revere and the Raiders, Fela Kuti.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Fem un repàs per les mesures del temps, des dels segons fins als anys, passant pels minuts, les hores, els dies, les setmanes i els mesos, per acabar descobrint que tot plegat és un trencaclosques ben complicat. Al llarg de la història s’ha intentat trobar el calendari ideal, potser per arribar a la conclusió que no té massa sentit intentar avenir els astres a la nostra mania per endreçar tot amb regularitat. Amb tot plegat: són molt fiables les datacions d’èpoques pretèrites?
Han sonat:
Espectres, Secret Affair, The Bite, Joe Cocker, The Sonics, The Easybeats
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Ens estrenem explicant qui, com, quan i perquè van posar els noms als carrers de l’Eixample. Si voleu seguir la història més en profunditat, podeu llegir-la a pladebarcena.cat.
A continuació, uns quants mapes dels que es parla durant el programa:
Han sonat:
Els surfing sirles, The Buzzcocks, The Kinks, Los Bravos, James Carr, Espectres, Willie Tee.