Un programa de Contrabanda FM
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Després del programa anterior, entusiasmats per noves troballes conspiranoiques, toquem de peus a terra per intentar comprendre algunes tècniques, suposadament objectives i independents, per datar esdeveniments i troballes antigues. Són fiables? Quines crítiques reben per part de qui defensa revisar la cronologia?
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Què passaria si combinem la Nova Història catalana amb la Nova Cronologia rusa? Això és el que està fent l’arquitecte i geògraf Andreu Marfull al seu blog, qui, a més de contribuir amb traduccions al català i nous gràfics sobre les teories de Fomenko i companyia, ha explorat nous territoris duent les conclusions de la revisió cronològica a l’entorn català. D’aquesta manera ha posat en relació la falsificació del passat que denuncia la Nova Història amb la falsificació més massiva i global que assenyala la Nova Cronologia. No ens ho creiem gaire, però ens ho passem pipa.
Han sonat algunes cançons dels Kamembert.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Els disturbis, les insurreccions i les revoltes són un paisatge habitual de la Barcelona del segle XIX. Però més enllà de les seves causes i motivacions, com es desenvolupava un d’aquests episodis pels carrers de la ciutat? Ens hi apropem de la mà de Francesc Curet i la seva obra La jamància (1842-1843) de qui també en destaquem un petit pròleg on afegeix el seu punt de vista al debat sobre el seny i la rauxa.
Ha sonat el disc Crying Laughing Loving Lying de Labi Siffre (1972)
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
En historiografia existeix un terme per definir aquells períodes del passat dels quals es té poca informació, però el terme s’ha popularitzat per referir-se a èpoques on hi ha hagut retrocessos en la societat, l’art o les ciències. Quan i com es va introduir el terme edat fosca per referir-se a l’edat mitjana? És correcta aquesta concepció?
Les edats fosques són també la matèria prima per moltes conspiranoies cronològiques, i us presentem una nova variant relacionada amb l’evolució tecnològica que es presenta en el Book of civilization.
Ha sonat el disc The chipring crickets de l’any 1957, de Buddy Holly and the Crickets.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Recuperem un tema que ens vam proposar quan van retirar l’estàtua d’Antonio López: quina relació tenien els prohoms catalans amb el tràfic d’esclaus?
Més enllà de ser una activitat execrable des d’un punt de vista ètic, era il·legal? Repassem com va ser el procés que va dur a l’abolició formal de l’esclavitud i com molts comerciants i capitalistes van aprofitar els buits jurídics que es produïen per enriquir-se.
Il·lustrem aquest procés amb alguns exemples que s’expliquen al llibre Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica.
Han sonat cançons del primer disc epònim dels Undertones (1979).
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Després d’haver parlat dels orígens del cristianisme i de l’islam, ens semblava necessari fer el mateix amb la religió en la que s’inspiren totes dues. És realment tant original la idea de rendir culte a un déu únic? Quines idees es cuinaven a l’orient mitja en el moment en que es formulen les doctrines del judaisme? Existeix una continuïtat cultural, ètnica, lingüística o religiosa que ens permeti parlar d’un únic poble jueu que ha perviscut des del temps de l’antic testament fins a l’estat d’Israel? És aquest estat la fi del judaisme tal i com s’havia entès històricament?
Han sonat cançons de Joe Tex del seu disc I’ve Got to Do a Little Better de l’any 1966.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Sembla increïble que un únic artefacte doni per tant. N’hem parlat en un parell de programes anteriors, per il·lustrar el recompte dels anys i algunes receptes DIY conspiranoiques, però hem aconseguit noves informacions al respecte i us les volem explicar.
L’objecte en qüestió és una làpida d’un tal Witiza que es va trobar a l’església dels sants Just i Pastor, i que te la particularitat d’assenyalar la data de tres maneres diferents… que no concorden.
Un aficionat molt devot i patriòtic va autoeditar el 2007 un llibre de més cent pàgines per intentar esclarir el misteri d’aquesta làpida. La veritat és que la solució que planteja per les dates és força insatisfactòria, per no dir patillera, però el més interessant és la seva motivació: demostrar que Witiza és descendent del rei visigot homònim i que aquesta làpida vol reivindicar el passat visigot de Catalunya i que en definitiva som tan espanyols o més que Pelai i la seva nissaga asturiana-lleonesa-castellana. No podem evitar llegir alguns fragments de la seva prosa inflamada i amb uns signes de puntuació bastant deficients.
Per sort, un altre estudiós molt més rigorós ens presenta una altra solució més cabal que a més ens serveix per assenyalar una de les deficiències de les teories conspiranoiques: l’ús d’exemples aïllats per corroborar les seves propostes.
Han sonat cançons d’un parell de singles de 1977 i 1978 de Secret Affair.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
En aquests dies en què uns reivindiquen que el seny és defensar un estat repressor i els altres discuteixen sobre si la rauxa afavoreix o perjudica la seva causa, intentem esbrinar d’on surt aquest tòpic que s’utilitza per explicar com és el poble català.
Això ens du a parlar de la construcció de la identitat nacional catalana, a quins interessos contradictoris responia i com es va fer servir la història per justificar diferents visions de com havia de ser la societat contemporània.
De l’imperi mediterrani a la rosa de foc, passant pel bandolerisme o les bullangues del segle XIX, observem com reduir l’existència d’una nació a la seva història simplificada no té cap sentit.
Han sonat cançons del disc d’Etta James Tell Mama, de l’any 1968.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Què tenen en comú un negrer, un governador militar, un rei absolutista, una batalla d’una guerra colonial al Marroc, dos actors emblemàtics, un poeta i un miquelet?
Arran de la retirada del monument a Antonio López, repassem alguns canvis que s’han produït en els noms dels carrers de Barcelona. Canvis polítics però també algunes xapusses tecnocràtiques ens parlen de substitucions i desplaçaments de personatges que guanyen o perden popularitat amb el temps.
Hem esmentat els episodis anteriors Els noms de l’Eixample i Urbanisme repressiu a Barcelona.
Han sonat cançons del disc de 1971 Roots de Curtis Mayfield.
Podcast: Play in new window | Download
Subscriu-te: RSS
Després de comentar una exposició que hem visitat i que complementa el programa sobre l’urbanisme repressiu, aprofitem les dates en que ens trobem, al final del pont de la puríssima, per repassar com el catolicisme va arribar a idees tant extravagants com la virginitat de Maria, la seva concepció miraculosa o la naturalesa mig divina – mig humana del seu fill Jesús. Tot plegat ens du a pensar si aquestes discussions bizantines van facilitar el naixement de l’Islam, que retorna a l’estricte monoteisme.
Coincidint amb el 50 aniversari de la seva mort, hem sentit Otis Redding In person at the Whisky a Go Go, un enregistrament en directe de l’any 1966.