Hipercombo conspiranoide

Play

Què passaria si combinem la Nova Història catalana amb la Nova Cronologia rusa? Això és el que està fent l’arquitecte i geògraf Andreu Marfull al seu blog, qui, a més de contribuir amb traduccions al català i nous gràfics sobre les teories de Fomenko i companyia, ha explorat nous territoris duent les conclusions de la revisió cronològica a l’entorn català. D’aquesta manera ha posat en relació la falsificació del passat que denuncia la Nova Història amb la falsificació més massiva i global que assenyala la Nova Cronologia. No ens ho creiem gaire, però ens ho passem pipa.

Han sonat algunes cançons dels Kamembert.

Negrers com l’Antonio

Play

Recuperem un tema que ens vam proposar quan van retirar l’estàtua d’Antonio López: quina relació tenien els prohoms catalans amb el tràfic d’esclaus?

Més enllà de ser una activitat execrable des d’un punt de vista ètic, era il·legal? Repassem com va ser el procés que va dur a l’abolició formal de l’esclavitud i com molts comerciants i capitalistes van aprofitar els buits jurídics que es produïen per enriquir-se.

Il·lustrem aquest procés amb alguns exemples que s’expliquen al llibre Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica.

Han sonat cançons del primer disc epònim dels Undertones (1979).

El seny i la rauxa

Play

En aquests dies en què uns reivindiquen que el seny és defensar un estat repressor i els altres discuteixen sobre si la rauxa afavoreix o perjudica la seva causa, intentem esbrinar d’on surt aquest tòpic que s’utilitza per explicar com és el poble català.

Això ens du a parlar de la construcció de la identitat nacional catalana, a quins interessos contradictoris responia i com es va fer servir la història per justificar diferents visions de com havia de ser la societat contemporània.

De l’imperi mediterrani a la rosa de foc, passant pel bandolerisme o les bullangues del segle XIX, observem com reduir l’existència d’una nació a la seva història simplificada no té cap sentit.

Han sonat cançons del disc d’Etta James Tell Mama, de l’any 1968.

Uns indepes de fa cent anys

Play

Com sempre, del tema que dona títol a l’episodi en parlarem els últims cinc minuts, i és que cal explicar moltes coses per arribar-hi. Ens remuntem cent anys enrere per situar-nos a Barcelona durant la Primera Guerra Mundial. Tot i la neutralitat espanyola, l’opinió pública es divideix entre aliadòfils i germanòfils, i la revista Iberia és el gran altaveu dels primers. Allà hi publica les seves caricatures Feliu Elias, Apa, i la seva obra ens servirà per explicar com es vivia el conflicte des d’aquí.

Tots els materials formen part de l’exposició Apa i la Gran Guerra i a la seva web podeu trobar-ne més informació.

Han sonat cançons del disc Tot funciona igual del grup FP.

A continuació podeu seguir les caricatures que comentem durant el programa:

Una de corsaris

Play

Pirates, bucaners, filibusters, corsaris… quina diferència hi ha? Veiem on s’origina cada terme i observem com la diferència entre pirates i corsaris és bàsicament de tipus legal i molts pirates mítics van passar d’un estatus a l’altre en funció de les circumstàncies. Més enllà de l’època daurada al Carib, us presentem corsaris d’altres temps i latituds.

Ha sonat el disc The spirit of the 67! de Paul revere and the Raiders.

El Colom català

Play

Des dels inicis del segle XX diferents autors han defensat que Cristòfor Colom era català, però no ha estat fins les darreres dècades que aquesta teoria s’ha popularitzat. Realment és tan important d’on era Colom? Per què a tanta gent li agrada creure que és així? Expliquem com aquest detall sobre la biografia del descobridor ha servit per desenvolupar tota una mena d’escola alternativa que defensa la catalanitat de diferents personatges històrics, i de pas aprofitem per establir quins trets defineixen el que coneixem com a conspiranoia històrica.

Han sonat cançons de l’àlbum Romaní, semen i sang de Els Surfing Sirles.

Fe d’errates: la busca i la biga no tenen res a veure amb les agulles del rellotge. Què idees, oi?