Bullanga i bombardeig, 1842

Play

Els disturbis, les insurreccions i les revoltes són un paisatge habitual de la Barcelona del segle XIX. Però més enllà de les seves causes i motivacions, com es desenvolupava un d’aquests episodis pels carrers de la ciutat? Ens hi apropem de la mà de Francesc Curet i la seva obra La jamància (1842-1843) de qui també en destaquem un petit pròleg on afegeix el seu punt de vista al debat sobre el seny i la rauxa.

Ha sonat el disc Crying Laughing Loving Lying de Labi Siffre (1972)

¡Enigma Witiza!

Play

Sembla increïble que un únic artefacte doni per tant. N’hem parlat en un parell de programes anteriors, per il·lustrar el recompte dels anys i algunes receptes DIY conspiranoiques, però hem aconseguit noves informacions al respecte i us les volem explicar.

L’objecte en qüestió és una làpida d’un tal Witiza que es va trobar a l’església dels sants Just i Pastor, i que te la particularitat d’assenyalar la data de tres maneres diferents… que no concorden.

Un aficionat molt devot i patriòtic va autoeditar el 2007 un llibre de més cent pàgines per intentar esclarir el misteri d’aquesta làpida. La veritat és que la solució que planteja per les dates és força insatisfactòria, per no dir patillera, però el més interessant és la seva motivació: demostrar que Witiza és descendent del rei visigot homònim i que aquesta làpida vol reivindicar el passat visigot de Catalunya i que en definitiva som tan espanyols o més que Pelai i la seva nissaga asturiana-lleonesa-castellana. No podem evitar llegir alguns fragments de la seva prosa inflamada i amb uns signes de puntuació bastant deficients.

Per sort, un altre estudiós molt més rigorós ens presenta una altra solució més cabal que a més ens serveix per assenyalar una de les deficiències de les teories conspiranoiques: l’ús d’exemples aïllats per corroborar les seves propostes.

Han sonat cançons d’un parell de singles de 1977 i 1978 de Secret Affair.

Canvis hodonímics

Play

Què tenen en comú un negrer, un governador militar, un rei absolutista, una batalla d’una guerra colonial al Marroc, dos actors emblemàtics, un poeta i un miquelet?

Arran de la retirada del monument a Antonio López, repassem alguns canvis que s’han produït en els noms dels carrers de Barcelona. Canvis polítics però també algunes xapusses tecnocràtiques ens parlen de substitucions i desplaçaments de personatges que guanyen o perden popularitat amb el temps.

Hem esmentat els episodis anteriors Els noms de l’Eixample i Urbanisme repressiu a Barcelona.

Han sonat cançons del disc de 1971 Roots de Curtis Mayfield.

El pla de Barcelona sense Barcelona

Play

Com seria l’espai on es troba Barcelona si no hi hagués carrers i edificis? Com ha modificat el territori l’existència de la ciutat? Parlem de turons, rieres i camins que encara deixen el seu rastre en la trama urbana. Si us interessa el tema, us recomanem molt el blog pladebarcelona.cat.

Ha sonat el disc de 1964 Begin Here de The Zombies.

Aquest programa porta mapilles:

Una història de l’urbanisme repressiu a Barcelona

Play

La forma d’alguns carrers de la nostra ciutat responen a la necessitat de controlar la seva població. Fem un recorregut des de la Barcelona medieval fins als nostres dies per assenyalar aquelles vies públiques que van ser obertes principalment per facilitar la tasques de les forces repressives. La il·lustració, l’absolutisme, el progressisme, la república, la dictadura i els ajuntaments democràtics han coincidit en la necessitat de combatre una trama caòtica de carrers.

També podeu llegir la història en aquest post.

 

 

 

Ha sonat el disc Joe Cocker! de l’any 1969.

Els noms de l’Eixample

Play

Ens estrenem explicant qui, com, quan i perquè van posar els noms als carrers de l’Eixample. Si voleu seguir la història més en profunditat, podeu llegir-la a pladebarcena.cat.

A continuació, uns quants mapes dels que es parla durant el programa:

Projecte de Rovira i Trias.
El projecte guanyador, de Cerdà.
El carrer que va desaparèixer entre Balmes i Passeig de Gràcia.
Els municipis afectats per l’Eixample.
Una masia plantada enmig de la Gran Via, al terme de Sant Martí.

Han sonat:

Els surfing sirles, The Buzzcocks, The Kinks, Los Bravos, James Carr, Espectres, Willie Tee.