Etiqueta: Contemporània

Publicat a

Bullanga i bombardeig, 1842

Play

Podcast: Play in new window | Download

Subscriu-te: RSS

Els disturbis, les insurreccions i les revoltes són un paisatge habitual de la Barcelona del segle XIX. Però més enllà de les seves causes i motivacions, com es desenvolupava un d’aquests episodis pels carrers de la ciutat? Ens hi apropem de la mà de Francesc Curet i la seva obra La jamància (1842-1843) de qui també en destaquem un petit pròleg on afegeix el seu punt de vista al debat sobre el seny i la rauxa.

Ha sonat el disc Crying Laughing Loving Lying de Labi Siffre (1972)

Publicat a

Negrers com l’Antonio

Play

Podcast: Play in new window | Download

Subscriu-te: RSS

Recuperem un tema que ens vam proposar quan van retirar l’estàtua d’Antonio López: quina relació tenien els prohoms catalans amb el tràfic d’esclaus?

Més enllà de ser una activitat execrable des d’un punt de vista ètic, era il·legal? Repassem com va ser el procés que va dur a l’abolició formal de l’esclavitud i com molts comerciants i capitalistes van aprofitar els buits jurídics que es produïen per enriquir-se.

Il·lustrem aquest procés amb alguns exemples que s’expliquen al llibre Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica.

Han sonat cançons del primer disc epònim dels Undertones (1979).

Publicat a

El seny i la rauxa

Play

Podcast: Play in new window | Download

Subscriu-te: RSS

En aquests dies en què uns reivindiquen que el seny és defensar un estat repressor i els altres discuteixen sobre si la rauxa afavoreix o perjudica la seva causa, intentem esbrinar d’on surt aquest tòpic que s’utilitza per explicar com és el poble català.

Això ens du a parlar de la construcció de la identitat nacional catalana, a quins interessos contradictoris responia i com es va fer servir la història per justificar diferents visions de com havia de ser la societat contemporània.

De l’imperi mediterrani a la rosa de foc, passant pel bandolerisme o les bullangues del segle XIX, observem com reduir l’existència d’una nació a la seva història simplificada no té cap sentit.

Han sonat cançons del disc d’Etta James Tell Mama, de l’any 1968.

Publicat a

Canvis hodonímics

Play

Podcast: Play in new window | Download

Subscriu-te: RSS

Què tenen en comú un negrer, un governador militar, un rei absolutista, una batalla d’una guerra colonial al Marroc, dos actors emblemàtics, un poeta i un miquelet?

Arran de la retirada del monument a Antonio López, repassem alguns canvis que s’han produït en els noms dels carrers de Barcelona. Canvis polítics però també algunes xapusses tecnocràtiques ens parlen de substitucions i desplaçaments de personatges que guanyen o perden popularitat amb el temps.

Hem esmentat els episodis anteriors Els noms de l’Eixample i Urbanisme repressiu a Barcelona.

Han sonat cançons del disc de 1971 Roots de Curtis Mayfield.

Publicat a

Dimonis estrangers a la ruta de la seda

Play

Podcast: Play in new window | Download

Subscriu-te: RSS

Aquest és el títol del llibre de Peter Hopkirk on hem après el que expliquem en aquest episodi, que ens du a l’extrem occidental de l’actual Xina, a un dels deserts més inhòspits del món, envoltat per muntanyes de més de 7000 metres i que s’anomena el Taklamakan. Tot i el seu aïllament, era el punt que connectava l’extrem orient amb el camí que duia fins al mediterrani, i per tant hi passaven caravanes, comerciants i viatgers, així com les seves idees i creences. Segles després de l’auge d’aquesta ruta, les potències colonials van protagonitzar una carrera per saquejar els seus tresors amagats, per dur-los a museus europeus on ara no són visitables per al públic.

També rebem una trucada que ens recomana el llibre 1421, el año en que China descubrió en mundo, de Gavin Menzies.

Han sonat els Redskins i els seu disc Neither Washington… nor Moscow, de l’any 1986.

Publicat a

Radio Libertaire i la Fédération Anarchiste

Play

Podcast: Play in new window | Download

Subscriu-te: RSS

Ens visita Daniel Pinós de Radio Libertaire de París. Ens explica els orígens d’aquesta emissora lliure, l’any 1981, i la seva relació amb la Fédération Anarchiste. Comparem la situació de els ràdios libres i del món llibertari a les dues bandes del Pirineu i la vinculació històrica que hi ha a través de l’exili de fa 80 anys.

També ens truca en Roger Peláez des de La Rampa, però no aconseguim que ens llenci cap teoria conspiranòica sobre com s’interpretaran les seves cròniques neo-xammarianes sobre el procés.

Tot i que no ho expliquem, sona el disc Alta Fidelidad de Los Flechazos, de l’any 1994.

Publicat a

Una història de l’urbanisme repressiu a Barcelona

Play

Podcast: Play in new window | Download

Subscriu-te: RSS

La forma d’alguns carrers de la nostra ciutat responen a la necessitat de controlar la seva població. Fem un recorregut des de la Barcelona medieval fins als nostres dies per assenyalar aquelles vies públiques que van ser obertes principalment per facilitar la tasques de les forces repressives. La il·lustració, l’absolutisme, el progressisme, la república, la dictadura i els ajuntaments democràtics han coincidit en la necessitat de combatre una trama caòtica de carrers.

També podeu llegir la història en aquest post.

 

 

 

Ha sonat el disc Joe Cocker! de l’any 1969.

Publicat a

Uns indepes de fa cent anys

Play

Podcast: Play in new window | Download

Subscriu-te: RSS

Com sempre, del tema que dona títol a l’episodi en parlarem els últims cinc minuts, i és que cal explicar moltes coses per arribar-hi. Ens remuntem cent anys enrere per situar-nos a Barcelona durant la Primera Guerra Mundial. Tot i la neutralitat espanyola, l’opinió pública es divideix entre aliadòfils i germanòfils, i la revista Iberia és el gran altaveu dels primers. Allà hi publica les seves caricatures Feliu Elias, Apa, i la seva obra ens servirà per explicar com es vivia el conflicte des d’aquí.

Tots els materials formen part de l’exposició Apa i la Gran Guerra i a la seva web podeu trobar-ne més informació.

Han sonat cançons del disc Tot funciona igual del grup FP.

A continuació podeu seguir les caricatures que comentem durant el programa:

Publicat a

Diguem-li fonamentalisme

Play

Podcast: Play in new window | Download

Subscriu-te: RSS

Us presentem un programa que podríem haver fet just després de l’atemptat de la rambla, i on redundem sobre una idea que ja havíem exposat anteriorment: l’islam no és una religió tant diferent del cristianisme. En concret ens fixem en el orígens del terme fonamentalisme, que va néixer als EEUU per referir-se als protestants més conservadors. També intentem explicar que aquests fenòmens no són en absolut duts d’altres èpoques, sinó un fenomen fruit de la modernitat.

Ha sonat el disc Don’t give up on me de Solomon Burke.

Publicat a

Una de corsaris

Play

Podcast: Play in new window | Download

Subscriu-te: RSS

Pirates, bucaners, filibusters, corsaris… quina diferència hi ha? Veiem on s’origina cada terme i observem com la diferència entre pirates i corsaris és bàsicament de tipus legal i molts pirates mítics van passar d’un estatus a l’altre en funció de les circumstàncies. Més enllà de l’època daurada al Carib, us presentem corsaris d’altres temps i latituds.

Ha sonat el disc The spirit of the 67! de Paul revere and the Raiders.